Actualment, se sap que el nostre llinatge directe va començar a Àfrica fa 300.000 anys, on s’han trobat evidències de l’Homo Sapiens al Marroc, i no va ser fins 210.000 anys més tard, quan es creu que va succeir la primera sortida de l’Àfrica i l’Homo Sapiens va arribar a l’Orient Mitjà. Alguns d’aquests van continuar cap a l’est i fa aproximadament 60.000 – 50.000 anys, es creu que van arribar a Austràlia. I finalment un altre grup va dirigir-se cap a l’oest i van arribar a l’actual Europa occidental fa 40.000 anys. Aquestos i els seus descendents són els que van deixar la seva empremta en la història en forma d’art. És el que es coneix com a art rupestre.
Les teories que giren al voltant d’intentar donar una explicació a l’art parietal són molt diverses:
-
Cavall a la cova de la Garma, Cantabria. Situat en una galeria profunda
L’art per l’art, en el que es creu que les representacions artístiques eren totalment gratuïtes, sense cap mena d’intencionalitat transcendent. Aquesta teoria defensa que la comoditat de les tribus era una característica generalitzada que els permetia realitzar aquestes mostres d’art. Aquesta teoria ha estat en part refutada en trobar-se pintures rupestres en emplaçaments molt profunds en les coves on ni tan sols hi arribava la llum, de forma que aquestes pintures no es podrien veure i haurien de tenir algun altre tipus de funcionalitat.
-
Pintures en la Cova dels Cavalls de Valltorta. Castelló
Una altra de les teories que donen explicació a l’art rupestre és el totemisme. Aquesta es basa en una possible correlació entre un grup humà amb un animal. Segons aquesta teoria, cada grup estaria representat per un animal al qual veneraria. Els detractors d’aquesta teoria argumenten que en moltes representacions paleolítiques els animals apareixen dibuixats amb armes llancívoles. Fet que no és gaire compatible amb un animal tòtem al qual es respecta.
- Màgia simpatètica, conforma una altra de les hipòtesis que expliquen aquestes manifestacions artístiques, en les quals, s’estableix una relació entre la imatge i el subjecte, de manera que actuant sobre la imatge també s’actua sobre la persona o l’animal. D’aquesta
Cova de les mans, Santa Cruz, Argentina
manera, es pot admetre que els homes primitius creien que en representar un animal, aquest quedava sota el seu poder i domini. Així, l’art parietal podia tenir tres funcionalitats: caça, fertilitat i destrucció.
Per contra, els que no argumenten a favor d’aquesta teoria sostenen que si la màgia simpatètica fos el motiu de les pintures, haurien d’haver molts més tipus d’animals amb aquest “encanteri”, o també haurien d’haver-hi representacions sexuals explícites i també una equivalència entre les figures representades i la fauna documentada en les excavacions dels diferents emplaçaments on s’han trobat aquestes pintures.
A més, hi ha altres elements que no acaben de trobar el seu lloc dintre aquesta teoria, com ara les pintures de mans en negatiu, o les representacions de monstres que no existeixen (ni han existit) en la natura.
- Una altra de les teories que no han tingut gaire suport ha estat la de les coves amb art estructurat. Aquesta teoria manté que els animals i signes, als quals s’atribuí un valor simbòlic primordial, no tenien una distribució aleatòria, és a dir, que no era casualitat que en la majoria de representacions pictòriques, els bisons i els cavalls apareguessin junts. Així, es van estudiar un total de 60 coves i van postular que bisons, mamuts i cavalls constituïen la base del bestiari, que es trobaven associats entre si i que ocupaven preferentment els panells centrals en les coves. Altres animals complementaris, freqüentment en posició secundària (cabres i cérvols) els acompanyaven, mentre que feres, com el lleó, els óssos i els rinoceronts, estaven relegats a les zones més profundes de cada cavitat. Finalment, els signes es combinaven amb el bestiari i amb les particularitats topogràfiques i constituïen associacions complexes. Les crítiques a aquesta teoria es basen en el fet d’”anar massa lluny” i realitzar una interpretació arbitrària i carregada de subjectivitat sense cap mena de base, a part que no explica el fet de per què es desplaçaven a les profunditats de les coves per tal de manifestar-se artísticament.
- Finalment la teoria més innovadora que dóna explicació a les pintures rupestres és la que van postular en un principi Mircea Eliade, Weston La Barre i Joan Halifax; i més endavant reimpulsada per Jean Clottes , David Lewis-Williams. En la que partint de l’aval d’alguns neuròlegs i psicòlegs, sostenen que els estadis de la consciència alterada que es donen en el xamanisme, conformarien la majoria de representacions artístiques del paleolític. Aquests estadis són tres:
-
- En el primer estadi, el més lleuger, es contemplen formes geomètriques com ara punts, ziga-zagues, conjunts de línies o de corbes paral·leles entre si.
- En el primer estadi, el més lleuger, es contemplen formes geomètriques com ara punts, ziga-zagues, conjunts de línies o de corbes paral·leles entre si.
-
- En el segon estadi, els xamans s’esforcen per racionalitzar les seves percepcions geomètriques, i les transformen en objectes carregats de significat.
-
- El tercer estadi s’assoleix per mitjà d’un remolí o d’un túnel, l’individu se sent atret pel remolí en els laterals apareix un enreixat derivat de les imatges geomètriques del primer estadi, quan surt del túnel es troba en l’estrany món del tràngol: els monstres i els humans. Les imatges geomètriques estan sempre allà, però sobretot en la perifèria de les figures.
Amb tot això i la certesa de què l’Homo sapiens podia tenir estats alterats de consciència, ja que el seu sistema nerviós era idèntic al nostre, i també la ubiqüitat del xamanisme en les diferents tribus, ens dóna indicis que fan pensar que les pintures rupestres podrien estar realitzades per xamans, que marxaven al fons de les coves i amb l’estat de consciència alterat dibuixaven el que veien. Molt possiblement la mateixa cova, era un dels factors que feia que l’estat de consciència es modifiqués, degut a la foscor de les cavitats més profundes.
Si més no, no es pot assegurar al 100% que alguna d’aquestes teories sigui certa o falsa, tot són especulacions, però el fet d’entrar en una cova on hi ha art parietal, no deixa indiferent a ningú, i ens pot arribar a ‘tocar’ alguna cosa dintre nostre que podria correspondre als nostres ancestres i una transcendència que ens remuntaria als inicis de les primeres formes d’espiritualitat de l’ésser humà: el xamanisme.
Bibliografia:
- Jean Clottes, J & Lewis-Williams, D. (2010). Los chamanes de la prehistoria. Barcelona, España: Editorial Ariel
Bibliografia web:
- Emmanuel González (Agost 2016). Heródoto & cía. https://herodotoycia.wordpress.com/2016/08/21/breve-disertacion-sobre-arte-rupestre-y-chamanismo/
- El Catoblepas (núm..21 novembre 2003). http://www.nodulo.org/ec/2003/n021p01.htm
- Rafael Montes Gutiérrez . Tiempo y sociedad núm.9 pp 5-22 Teorías interpretativas del arte rupestre https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4193609.pdf
- Almudena Alonso-Centeno (Febrer 2015). Los chamanes de la prehistoria https://www.researchgate.net/publication/271847263_LOS_CHAMANES_DE_LA_PREHISTORIA_Revision
